Ahir al vespre, les 22:30h, a l'horitzó de l'oest l'última claror del dia i a la de l'est la nit amb els estels més brillants. La lluna a la seua meitat donava llum a uns quants núvols prims que l'acompanyaven. L'aire fresquet oxigenava cada part del meu ésser i la sensació de pau venia i venia i en aquell moment vaig connectar amb l'univers i l'energia. Fantàstic. Reflexionant-hi, penso fermament que això s'ha de transmetre i ensenyar als infants. Si els essers humans connectéssim més el nostre jo interior amb l'univers i la natura ens reequilibraríem i potser les barbaritats que es cometen a tot el món disminuirien.
dimecres, 13 de juliol del 2016
dijous, 7 de juliol del 2016
i ja en van 9...
9 anys que ens vam reafirmar amb el "sí vull passar la vida al teu costat" davant de tota la família i amics. 9 anys que han passat com un sospir, que han estat plens de tot, però sobretot d'amor. Aquí estem, junts i amb la nostra filla, 2 + 1 = trixets.
Els records d'aquell dia entranyable tornen als meus pensaments i un pessigolleig d'emocions i nostàlgia recorre el meu cos. Emoció sublime, dolçor i tendresa, somriures i mirades amoroses.
dilluns, 4 de juliol del 2016
Mode estiu
ja som al poble i el cervell ha fet "mode estiu", i és genial! visc cada dia aspirant l'aire fins al fons dels pulmons, com si volgués absorvir totes les partícules d'estiu. Les necessitaré totes al setembre per tenir forces per iniciar el curs, ple d'horaris i d'agendes apretades. Ara però, és el moment present i és el que importa. Ahir acaronant la gespa de les piscines reflexionava de la vida i del feliç que sóc en aquesta etapa. Mentre, a Bagdad posen bombes i persones veuen la seva vida trencada com un gerro de porcellana, què injusta és la vida... voldria enviar-los la pau mental que tinc, la sensació de gratitud que potser alguns d'ells ja mai més tornaran a experimentar, si és que ho han fet algun cop....
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)