Avui 39 anyets

És una xifra que no acabo d'assimilar,..., tot gira massa ràpid i desitjaria que 1 any durés el que duren 10 anys. Afortunadament, aquí estic, amb un cos esportista que no nota gaire el pas del temps i al que m'estimo i estic molt agraïda. Avui 39 anys que vaig arribar a aquest món, i quina sort d'haver nascut en aquesta família! un entorn amorós que m'esperava amb els braços oberts. Tan de bo tots els infants del món poguessin experimentar el mateix.

I molt agraïda amb la vida que tinc actualment, celebro aquests anys i que en pugui complir molts més aquí a la Terra i sobretot, envoltada dels éssers meravellosos que m'envolten i a qui estimo molt. 

Ahir ho vam celebrar amb un pastís boníssim que em va fer la mami!!! gràcies!!! 

I pel dinar vaig cuinar un bacallà amb panses i pinyons i amb una salseta de ceba, pastanaga i tomates amb una mica de sal i una cullerada de postre de mel. Ho vaig passar pel tourmix perquè quedés la salsa fineta. Va quedar molt gustós! :-)

I de primer el cóctel de gambes que tantes vegades he fet i que entra meravellosament, jejeje.

Gràcies a la vida per tot, gràcies!

Assolir etapes

des de fa dues setmanes puc dir que la meva filla ha assolit una altra etapa de desenvolupament. No posaré per escrit del què es tracta, perquè no ve al cas, però sí he de dir que és una conquesta molt important i que l'ha fet crèixer a nivell psicològic i emocional.
Ella ha anat al seu ritme, sense presses, i jo he procurat no escoltar la pressió social de: a aquesta edat han de fer això i a l'altra han de fer allò altre. La gent hauria de CALLAR, de no opinar d'aquestes maneres sobre la vida dels altres. El desenvolupament és de cada individu a l'igual que el ritme amb que ho fa. He acabat farta de preguntes i comentaris, fartaaaaaaaa! 

Des de ben petits les persones hauríem d'aprendre a viure i a deixar viure als altres. 

Instints i natura

ja fa uns dies que tinc el plaer d'observar com unes tórtores es fan el niu a l'arbre que tinc al davant de la finestra. Incansablement volen per anar a buscar branques i tornen, s'aturen a la farola, s'encaren a l'arbre i van directament a la branca en qüestió. Aviat els seus petits seran aquí i han de tenir la casa ben amoblada. És fascinant com la força de la natura fa que animals i persones actuem. Els instints en la seva versió més pura es manifesten perquè la permanència de l'espècie no s'aturi.

Si us plau, motivem als infants!!

He visionat el TED talk de la Rita Pierson un parell de cops i el trobo molt encertat per a fer un petit discurs a les alumnes de la Facultat d'Educació. Com a futures mestres han de tenir molta força interior per transmetre aquestes ganes de viure i d'aprendre als seus futurs alumnes. El pitjor que li pot passar a un mestre és que tingui un forat enorme en la motivació. La mancança d'aquesta, des del meu punt de vista, pot ser el factor més perjudicial i el detonant que aboqui a alguns alumnes a la desgana i al fracàs escolar.

Els infants tenen un entusiasme innat per la vida i per l'aprenentatge i des de l'escola no se'ls pot ofegar. És un crim fer malbé aquestes ganes de coneixement, i quan algun cop he escoltat infants dient que a l'escola s'avorreixen m'agafa una sensació lletja i desagradable i voldria cridar als quatre vents que s'aturi aquesta decadència que massa cops es dóna.

A l'escola vaig tenir un mestre molt tradicional i desmotivador, però una frase que em va quedar gravada a la memòria va ser "vinga criatures, heu de tenir sang de cavall i anar endavant".