Dibuixos d'amor

L'expressió a través dels dibuixos és un art que quan ens fem grans hauríem de conservar. Quan som petits dibuixem i dibuixem, passem de fer gargots plens de formes estrambòtiques, però amb molt significat per nosaltres, a construir cases, flors, cotxes i tot el que la nostra ment ens transmet en forma d'idea. Dibuixar és un mitjà de canalització d'emocions, sentiments, és una via d'escapament i d'expressió que si tothom la tingués desembussada no hi hauria algunes de les malaties i anades de l'olla que molta gent manifesta. 

I a la meva princesa li encanta dibuixar, cada dia dibuixa i molts d'aquests dibuixos me'ls dedica. Tinc un calaix ple d'ells. L'adoro, l'estimo més enllà de l'infinit. Moltes gràcies per regalar-me tan d'amor.

bon temps!

Estem al cor de la primavera i la temperatura és fantàstica. Com dic cada any, aquests mesos d'abril i maig haurien de triplicar-se i així podríem gaudir d'aquest esclat de vida durant més temps.

Avui plou i es pot olorar aquella olor intensa de terra molla i templada, l'olor que et recorda que estàs viu, aquí i ara, que t'embriaga i et connecta amb la natura. Els diumenges a la tarda gaudim del temps que passem els 3 junts pedalant a l'aire lliure, fent el caferet i de tant en quant ens endinsem dins al parc de la Mitjana i abracem arbres. Ahir a la tarda al tornar cap a casa vaig aprofundir la meva mirada als vestits dels arbres i intentava absorvir aquestes tonalitats de verds que et desperten tots els sentits. La magnitud d'aquests arbres que retornen calma, pau, respecte i un profund amor i gratitud per poder ser conscient d'ells.

Tenim el privilegi de tenir el parc de la Mitjana de veí!!

Empatia i pietat

Això és el que falta al nostre planeta, uns tan rics i altres tan pobres. Pobres que es veuen humiliats i traïcionats i incompresos. Pobres que han nascut a llocs molt difícils, que han viscut violència extrema durant la seva infància. Que han estat maltractats per la vida de forma massa cruel per recuperar la humanitat i netejar-se de tan odi tatuat als seus òssos. 

Des dels països rics vivim només amb preocupacions diàries que són petits granets de sorra al costat del patiment que viuen milers de persones que no han tingut tanta sort com nosaltres de nèixer al primer món. Ells formen part d'un tercer món, d'un món abandonat, d'un món que no volem veure i girem la mirada vers un altre costat quan sentim els seus crits de socors. O senzillament et sents tan impotent que prefereixes pensar en les coses immediates i fer orelles sordes i ulls cecs quan els mitjans de comunicació informen. 

És una pena tan i tan gran que no hi hagi un moviment potent d'empatia,..., hem d'ajudar als nostres infants a saber posar-se a les sabates dels altres. Això ho hem de començar des de l'edat més tendra, perquè d'adults estem curtits i tenim les escletxes tancades. 

Necessitem urgentment un canvi de conciència TED-Talk-Empatia

Persones que marquen

Recordo el teu to de veu dolç, la teva mirada càlida, els teus gestos sempre amables, sempre propera. Recordo anys enrera quan veníem amb la mama algun dissabte a la tarda i sempre tenies aquell somriure afable per nosaltres. Recordo que al vespre sortia a la Wonder i tu sempre m'obsequiaves amb un detall (mostres de colònia, alguna cremeta, algun rímmel, algun pintallavis,...). Sempre estaves envoltada d'aquells objectes tant bonics. Així et recordaré, plena de colors, d'objectes harmoniosos i de dolçor. Sento la forma cruel que has deixat aquest món i des d'allà on estiguis, t'envio petons de colors.