Estic contenta

doncs sí, de moment estic contenta perquè les classes no em costen ni de bon tros tant com l'any passat. Estic contenta perquè estic activa mentalment i estic canalitzant i relativitzant els nervis previs a les classes i l'angoixa de corregir piles d'activitats (ja que ho faig tot molt pràctic). Analitzant el perquè, m'he adonat que des de que estic practicant l'esport de córrer, noto que m'estic agafant la vida de forma diferent: tinc més paciència, em sento molt més àgil, cosa que fa que em senti molt bé amb el meu cos, tinc els nervis molt controlats i potser no sóc tan exigent amb mi mateixa. No em marco objectius tan elevats, procuro gaudir amb el que faig al dia a dia.
És una barreja de sensacions, però que totes em porten al benestar, és com si hagués pujat un esglaó més al nivell maduratiu de la meva persona, i n'estic encantada. Em sento més segura i el fet de permetre'm més errors m'ajuda a estar més relaxada.
Espero i poso la intenció que aquest estat perduri; i que continuï tenint en compte els sentiments de la meva nena interior sense sancionar-la ni ser molt dura amb ella. M'estimo i em respecto. Crec que això ens ho hauríem de dir a nosaltres mateixos/es cada dia.

Data que recordo

Avui és l'aniversari del teu naixement, padrina, i et vull dir: FELICITATS! allà on siguis vull fer-te arribar la meva energia amorosa per dir-te que em recordo del teu aniversari. I també em recordo de tu, de la teva veu, de com ens explicaves contes i històries de quan eres petita. A la teva besnéta li parlo de tu, de com eres, de vivències que vam aprendre al teu costat.
Gràcies!

Aprendre a anar amb bicicleta

Ahir la meva princesa va anar amb bicicleta sense rodetes per primera vegada!! ja està una altra fita aconseguida: saber anar amb bici!!!! estem molt i molt contents!!! aquest estiu ha estat molt intens en aprenentatges: també ha agafat una gran habilitat en els patins de línia i també fa el pi i la voltereta a l'aigua!!! és fantàstic. Ha superat pors personals i ahir estava tan i tan contenta! i son pare i jo tan i tan orgullosos de la nostra petita!!!
Viscaaaaa!!!!!!

Un consell que em va donar un pare de l'escola era ajudar-la amb un llençol petit (en vaig agafar un de quan era bebè) i passar-li per sota els braços, així la pots aguantar si es decanta i no es senten lligats ni que els toquis. Va ser un moment, pujar i poc a poc anar soltant el llençol.

Retorn

Ja ha tornat a passar un altre estiu de la meva vida, i tot i que ha anat tot bé, m'ho he passat bé, he disfrutat, sento nostàlgia i vull tornar endarrera per tornar-lo a gaudir. Fa 4 dies que he tornat a la feina i m'està costant una muntanya concentrar-me. Pensava que tornaria completament renovada, amb molta energia i empenta, però no, estic molt mandrosa. Voldria fer moltes coses, però el meu cervell se'n va d'aquí cap allà i no em concentro. D'aquí 2 setmanes que comencen les classes ja em posaré les piles ja,..., tot a corre-cuita, a l'estrès, als nervis,..., ecs. Hores i hores de feina i anyorança per no estar amb la meva princesa.

Aquests dies són els últims de piscina i d'estar al poble. Afortunadament hi ha salut i estem tots junts i tinc feina per poder tornar a la rutina. O sigui al fons estic molt agraïda amb la vida per tot això.

Ahir mirant el cel mentre estava ajaguda a la tovallola de les piscines. Moments de pau, de calma, d'agafar tot l'aire possible i deixar-lo anar pensant que tot va i anirà bé.