Punt de relax......

demà començo vacances i sembla increïble que avui em trobi un altre cop en aquell dia clau, màgic, que penses tinc un mes lliure, tot un mes per a fer el que vulgui! M'agraden els dies previs a començar un esdeveniment positiu, per exemple les vacances, un viatge, un esdeveniment important,... La il·lusió que es crea en hores prèvies m'estimula i em produeix unes sensacions agradables i paladejo els moments que em vindran. És com olorar un suculent plat just abans de l'àpat. Aquest estiu tornem a la platja, a l'hotel de sempre, a no fer res, només gaudir del temps lliure i els uns dels altres. I després al poble farem més piscina i aire lliure amb els amics.

Espero agafar suficient energia que em permeti estar molt motivada per la tornada, perquè com sempre, de setembre a Nadal és el període de més feina i les classes em produeixen la dualitat de passar-ho bé i no tan bé i això m'altera a nivell emocional. Així que espero i desitjo carregar la bateria fins al 100% i agafar embranzida pels mesos de tardor.

Avui són pare i filla a comprar xancles i jo estic fent un compte endarrera per sortir a dinar i no tornar al despatx fins d'aquí 1 mes i 6 dies!!! oooohhhh què bé que sona això!!!!!!

Mode: va-can-cessssssssssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Les amigues

Compartir els bons moments amb les amigues és una de les millors medecines per l'equilibri tan emocional com psicològic. Aquests dies m'estic llegint el llibre El club del té, de la Vanessa Greene, i és sobre això, com l'amistat entre 3 amigues fa que les situacions que ens anem trobant a la vida siguin més fàcils d'encarar. M'estimula molt parlar amb les meves amigues, després em sento plena d'energia per engegar nous projectes i de tirar endavant aquells que tinc començats. Parlar amb les amigues és com fer sessions de risoteràpia, sessions de sommiar i de recordar moments inolvidables. 

Prèssecs, pastissos i altres coses,...

Avui tinc una barreja de sentiments, em sento entre feliç-trista, traquil·la-neguitosa/impacient,..., serà que m'ha vingut la regla,..., i també estic mig adormilada. Cada dia vaig a dormir tard i matino molt, estic fent bastant esport, mai m'hagués imaginat que córrer em pugués motivar tant i aportar tant benestar. A més ahir vam anar al tros d'una amiga a collir préssecs i quin matament! al moment no ho semblava, però ostres aquest matí! Vam quedar que berenaríem allí al tros i vaig fer un pa de pessic ràpid i posant una mica les mesures a ull, però em va sortir bo! (50ml de llet, 2 ous, 225gr de farina tamizada, 225 gr de sucre, 50gr de mantequilla i un sobre de llevat) barrejat amb les varilles manuals i al forn crec que entre 20 o 25 minuts).

Últimament estic fent bastants pastissos i flans de formatge. Com el de la foto del meu aniversari. Precissament avui a la feina fem un pica-pica dinar i he fet un flan: tarrina de formatge per sucar, 2 sobres de preparat de cuallada, mig litre de llet, 2 cullerades de sucre i 2 ous, l'he extret d'aquesta web divina cocina. 

Els dies de vacances ja s'acosten, visca!!! i ara a la feina costa de trobar la concentració i les ganes de posar-se a fer coses de pensar. M'està costant inclús trobar el fil conductor per redactar aquest missatge! Què bé que podem anar parant el ritme i el temps convida a la calma i al relax!

8 anys casada

Avui fa 8 anys que ens vam casar, i quins records!!! va ser un dia bonic i tendre, tal i com és la nostra relació de parella. Ho recordo com si hagués estat un somni, un dia entre núvols, entre pétals, entre rialles, somriures, sorpreses,..., i sentint-me com tantes vegades havia imaginat que seria la meva boda. 3 anys abans del 07/07/07 vam anunciar a la gent propera que ens casaríem aquesta data i vam posar un compte enrera al llavors famós messenger, jeje. Molta gent ens deien que què féiem d'anunciar-ho 3 anys abans!! i és que teníem claríssima la data i també claríssim que ens estimàvem de forma sòlida per passar tota la vida junts. I ara, 8 anys després, mirant enrera fa vertigen el depressa que ha passat el temps. Però el nostre amor perdura, fent-se més sòlid dia a dia, i som més còmplices, ens sentim més compenetrats i estic feliç que sigui el meu amant, el pare de la meva filla, el meu company i el meu amic.