comprendre als animals

avui per la xarxa he cercat informació que em pugués ajudar a entendre una miqueta més el comportament de la meva gata, sobretot el perquè es fa pipí a llocs on no ho ha de fer, i he trobat un educador de gats fantàstic, el Jordi Ferrés. M'ha anat molt i molt bé per entendre una mica millor a la meva peluda. Precisament ahir al vespre, mentre estàvem fent el conte d'abans d'anar a dormir amb la meva filla, la gata es va fer pipí al seu llit. Quan vam anar a dormir se l'acabava de fer. Afortunadament no va passar cap al matalàs perquè hi ha el protector de plàstic sota els llençols, però aquest fet de pixar-se em va fer reflexionar molt. Pel que he pogut intuir, tenia necessitat d'atenció i de mimos i no la vam ni mirar. Ho interpreto com un acte de gelosia, estava amb la filla i la gata volia que estigués per ella. Amb el ritme que portem que passem moltes hores fora de casa i que quan arribem no tenim temps per a res de tantes coses que s'han de fer, la Bupi es queda mirant i esperant i esperant aquell moment que ja tinc afilerades les seqüències d'esdeveniments i ja la puc fer jugar, pentinar o acaronar.

M'ha anat molt bé escoltar al Jordi Ferrés per reeducar alguns comportaments meus no gaire encertats. Espero que l'enteniment entre la meva estimada Bupi i jo millori encara més.

Running

Fa uns dies una bona amiga em va proposar anar a córrer juntes a les sessions de running que fan al gimnàs. La veritat és que mai m'ha apasionat córrer, més aviat al contrari, sempre m'ha provocat patiment, sobretot a nivell cardio. Quan a l'institut ens feien fer la volta a l'òval que hi havia al mig del campus sempre pensava que era un bon martiri i que mai correria per plaer. Aaaahhh, però mai es pot dir mai!! no diguis mai a un mai!!! 

Des de fa 4 setmanes estic corrent pel simple fet de córrer i sento el patiment mentre ho faig, però una posterior gran satisfacció després de la dutxa que fa que valgui la pena l'esforç. Així doncs, he entrat en aquest bucle de dolor-plaer del qual parlen molts dels corredors aficionats que conec.

I aquesta tarda, d'aquí una estona, em calçaré els kets i apa! a trobar-me amb el monitor i la resta de gent, que no sé si una mica bojos com jo, anirem a recórrer metres d'esbufecs :-)

time flies!

L'altre dia volia posar una entrada explicant el bé que ens ho havíem passat el cap de setmana de Festa Major, però m'han passat els dies volant. Així doncs vull fer un breu resum d'esdeveniments i de moments de felicitat.

Hem vist els gegants, caps-grossos, el marraco, les carrosses de la batalla de les flors, el correfoc, els focs artificials,..., i tota la màgia i bon rotllo que omplien els carrers de la meva estimada ciutat.

Hem compartit bon moments, rialles i felicitat. Petons i abraçades i mirades còmplices. També calor, molta calor al sol, però vermut fresquet a l'ombra dels porxos de la plaça de la sal. Ens hem tirat confetti i jugat als jocs gegants de fusta que van instal·lar a diverses places.

Quins bons records! aquests, com he dit sempre, són el millor tressor del món. Allò que ens queda i que ningú ens podrà prendre.

Sevillanes i titelles

Aquests 3 dies de festa que hem tingut hem disfrutat de les sevillanes, de les tapes de pescaíto, rabas, patates braves,..., de sopar a l'aire lliure, de passejar en carro de cavalls, de tots els colors, olors, sensacions,... m'omplen de vida!!!!

També hem disfrutat dels espectacles de la fira de titelles i hem comprat 3 titelles! au! cap a la col·lecció!! I a la meva petita li han pintat la cara de fada i com presumia després quan la gent la mirava! Estic pensant comprar bones pintures i intentar pintar-li jo mateixa, perquè realment li encanta!!

Què bé viure caps de setmana com aquest!!! petites alegries que et fan paladejar la felicitat!!! i el proper toca Festa Major!!!