Cal castigar?

El càstig és un recurs que s'ha utilitzat al llarg de la història per "fer creure" tan a persones com a animals, un recurs del tot conductista: davant d'una determinada acció hi ha conseqüències negatives o positives. Sempre he pensat que els càstigs en la majoria de les situacions l'únic que aporten és malestar i tristesa tan per l'infant com per l'adult. Tota conseqüència negativa suposa un desequilibri a nivell emocional, on emocions negatives afloren i tot es sacseja.
Des de que sóc mare que encara crec més que el càstig només porta malestar i que millor evitar-lo. Però com fer que els infants actuïn de forma raonable (per dir-ho alguna manera) quan a vegades no "volen creure"? Potser si plantegem les situacions d'una altra manera no ens haurem de trobar cara a cara amb aquest "fer creure". D'acord doncs,..., però com fer-ho?
Primer de tot si el càstig ja no és del nostre parer ja estem en un punt de partida diferent i de ben segur que estarem prou receptives per intentar fer les coses de maneres diferents.
D'acord amb el que diu Aletha Solter, hi ha alternatives al càstig. En un dels punts que ella planteja, la meva filla i jo ens hi hem trobat i, deixant que sortís el meu instint, he actuat com Aletha proposa. El tema és fer petites concessions; per exemple "deixaré que et saltis el fet de rentar-te les dents, perquè aquesta nit estàs molt cansat". És el que li vaig dir ahir a la meva petita després de sopar, quan vaig veure aquella cara de son i cansament. Ahir van anar d'excursió i estava realment esgotada. Així doncs, li vaig permetre aquesta concessió.
Rentar-se les dents és important, però per un dia no passarà res, evitarem conflictes, crits, plors, càstigs,..., i provocarem anar a dormir amb un somriure, una abraçada i un raig de petons a les galtes, afegit per un "gràcies mama, demà me les rentaré segur".

Aprenentatge col·laboratiu

El treball en grup és molt interessant en moltes experiències de la vida. Per exemple en l'educació permet que si els alumnes es comuniquen i construeixen coneixements nous entre ells hi hagi un intercanvi de coneixements i experiències prèvies i de diferents punts de vista que proporcionen una gran riquesa per aquells estudiants.

He trobat un vídeo molt representatiu:

Maig, mes de celebracions

Aquest mes està essent molt festiu, ja que a més a més de la Festa Major i altres festes tradicionals de la nostra ciutat, com per exemple els Moros i Cristians i l'Aplec del Cargol, hi ha diversos aniversaris de nens i nenes que hi estem convidats.
Aquest dissabte hem anat al d'una amigueta de l'escola i el dijous al de la filla d'una amiga meva i que ara les nostres nenes també són amigues. A la vista en tenim 2 més i ja podem anar pensant els regals :-)
Doncs ahir vam veure la desfilada dels Moros i Cristians i ens va agradar molt!!! lluïen uns vestits espectaculars i els maquillatges eren delicats i amb molt de gust i harmonia a les seves cares. Molt bon savoir faire!!!
I el cap de setmana vinent l'Aplec!!! festa que ja s'està convertint en internacional. Gent d'altres contrades i indrets venen per la festa que s'hi genera, la disbauxa, els litres d'alcohol,..., i també algun que altre cargol!!
I segueix el bon temps, sembla que per ara la pluja deixa que els esdeveniments es vagin realitzant sense estar passats per aigua!!! visca!

la Festa Major

A Lleida ja tenim la Festa Major de maig aquí!!! i és fantàstic!!! ahir vam anar a veure la cercavila i el pregó de festa major i m'encanta tot l'ambient que s'hi crea, i em venen molts records de quan era petita i un rau-rau em sacseja fent aflorar moltes emocions tendres i positives.
M'estimo molt la meva ciutat i totes les seves tradicions.

Els gegants, el marraco, els cavallets de festa major, els capgrossos, el ball de bastons, omplen el carrer Major i tot pren un caire festiu i alegre.
I aquest és l'inici de la festa, que suposa uns dies d'esdeveniments divertits, de focs artificials, de carrosses, més gegants, concerts, balls, espectacles,... VISCA LA FESTA MAJOR!

comunicar sentiments

quan la persona que tens al costat i que fa molts anys que coneixes no comunica els sentiments amb claredat costa molt entendre-la i poder-la ajudar. Un whatssup dient que "vaig a córrer per treure la mala llet" i et quedes amb cara de "eh? què diu? mala llet? quan, com, amb qui, per què?"
Per què no es pot comunicar bé amb claredat, paraules directes i planeres el perquè de la mala llet, el perquè de tot plegat, com el llibre del Quim Monzó?

Ara tocarà insistir perquè m'ho expliqui, perquè exterioritzi el què li passa, perquè surti de la closca, o almenys tregui una mica el caparró i s'expressi.
Siguem clars i expressem en veu alta el què sentim, carai que no és tan difícil!

Cap de setmana bo, però al vespre sarau

Aquest cap de setmana ens ho hem passat molt bé. A Lleida hem celebrat la Feria d'abril i hem anat als Camps Elisis a ballar sevillanes, a veure els cavalls i a pujar a les firetes. També hi ha hagut la fira de titelles i ahir vam destinar la tarda a anar a veure espectacles pel carrer major. Vam parar-nos a un espectacle-participatiu que es tractava d'un circuit per erugues. Els van donar una eruga-titella feta de goma eva que portava 2 pals clavats i agafant-los es podia anar bellugant i fent-li fer els moviments típics d'aquests animals. L'activitat està molt bé, perquè amb el moviment que es fa amb els dits, mans i canells, es treballa la psicomotricitat fina i la precisió. Al circuit hi havia gronxadors, tobogans, piscines de plomes, capsa amb diferents llavors, escales de fustetes per pujar les erugues,.... Molt interessant i fàcil per tornar-ho a repetir a casa.

Bé, doncs després de passar-ho bé, ahir al vespre la nena ho va posar difícil, queixant-se i reptant-me per no dutxar-se, sopar, rentar dents, anar a dormir,..., dient-me pesada, enfadant-se amb mi per insistir en que ho havia de fer perquè avui hi ha escola,... Buf,..., em quedo feta caldo quan he de renyar-la i ser una mare estricta perquè toca fer aquest seguit de coses. Va tardar 2h en dormir,..., i durant aquestes hi va haver de tot,... AL final em vaig tornar a agitar al seu llit i es va dormir. Li vaig donar un petó damunt la mà, va entreobrir els ulls i li vaig dir "t'estimo" i em va dir "vale".

I a mi m'ha costat dormir bé, estava alterada a nivell emocional,..., i aquest matí encara no l'he pogut veure, fins a la tarda,..., i tinc necessitat d'abraçar-la i recordar-li que encara que la renyi i sigui estricta, que l'estimo molt.