Et segueixo parlant, dient bon dia i bona nit. Et veig espiant-me des de la cantonada de la cuina quan obro el pernil o la tonyina. Et veig quan obro la porta de casa i miro al sofà o a la butaca (el teu tron). Costa molt aconstumar-nos a la teva absència peludeta nostra...
Pensa a mirar la lluna i a prendre el solet. Siguis on siguis segur que fas una llum d'amor molt gran, perquè la teva bondat i gentilesa segur que perduraran eternament 💓
