En un segon i tot s'altera

Jo sóc la meva força, la persona en qui confio, la que em dono fortalesa i m'ajudo a espantar els monstres. Tinc dins meu un pou de riquesa, una essència que em rescata, sensacions, es para tot, és un estat momentani d'stop i cura. Com un stand-by.

Al present tinc mal al dit del peu. Torno a estar mancada de moviment, depenent dels altres. Trobo molt difícil canviar el ritme, delegar les tasques, no poder fer esport,..., trobo molt difícil haver d'esperar dies per recuperar la vida normal... Sé que he de cultivar la paciència i saber com gestionar la frustració i l'enuig per haver-me lesionat. Ara torna a tocar el tema de la paciència. 

Per sort jo podré tornar a ser autònoma, pobra gent la que té lessions permanents 😖

Apreciacions

Faig entrada per documentar que tinc sentiments molt similars als de fa 1 any. És l'inici d'estiu, el mes de juliol esperat durant tot l'any i ara estic nerviosa, em poso de malhumor amb els petits entrebancs, tinc ganes de fer coses, però no sé el què... en definitiva em trobo en un bucle que deriva en ansietat i desesperació. És curiós, m'estic analitzant i podria ser que durant el curs tinc expectatives massa elevades per la present època de l'any i quan arriba en desespero i desinflo... què complicada que és la ment... com costa centrar-me en les petites coses i ser agraïda. És un treball constant, una autoformació diària, una autoconsciència ferma que permeti trobar l'equilibri per la nostra ment.

💪💪💪