Paraules enverinades que surten per la meua boca, com si fossin bitxos que s'escapen atropelladament i van a parar a la persona que estimo més al món. I ploro, ploro de pena, d'impotència per unes paraulotes dites amb ràbia i ira incontrolable 😢 Perdona'm.
Continuo amb la meva lluita per millorar, t'ho asseguro.
L'escalfor del sol a la pell, l'olor de primavera, la brisa templada, el so del cant dels diferents ocells, el so de les fulles dels arbres acaronant-se entre elles gràcies al ventet, el so de les rises i converses d'infants i adults. Aquesta és l'atenció plena que vaig tenir ahir mentre em qüesionava el perquè estic navegant amb unes emocions estranyes, fosquetes, denses...
Em pregunto la causa que fa que sorgeixin emocions fosques quan tinc una vida meravellosa amb unes persones fantàstiques que m'estimen i els estimo. Crec que em trobo en un aiguabarreig d'emocions que, tant de bo sigui productiu i, com diuen molts experts, estigui en ple procés de creixement personal. Potser em trobo en un esglaó superior en tots els sentits de la millora de la meva persona. M'agradaria. Poder créixer a millor.
Reflexions de les meves maneres d'actuar, de tractar als altres, dels pensaments que m'aborden, són analitzats per la meva ment de forma freqüent. Com em sento? què diria? com actuaria? què estic fent? què he fet? com millorar? i un llarg etcétera de qüestions ocupen la ment tot cercant respostes.
Continuaré 🔭
Intento gaudir de tots aquests dies d'inici de la millor època de l'any, procuro exprimir cada segon, penso que són dies genials i que tinc més temps lliure. La veu interior és molt important i si no ens afavoreix l'hem de fer callar. Procuro que aquesta veueta estigui orientada en positiu, relativitzant els pensaments negatius, els monstres que pululen a l'horitzó. Quan intueixo que s'han d'acostar els torno a posar a la distància. Sé que algun dia tornaran a desaparèixer i no em despertaré amb estat de fugida durant la nit.
Ahir em recordava en tot moment l'afortunada que sóc de tenir la família que he nascut i la que he creat. Tots a taula celebrant l'aniversari del meu pare. Sentiments de benestar, de seguretat, de pau. Sóc afortunada de tenir-los amb mi.
La felicitat no és el que ens passa sinó la forma en que nosaltres interpretem la realitat - això sempre, sempre tenir-ho present.
