Una altra reflexió

M'agradaria poder posar les coses que realment són importants en primer pla. Deixar la bellesa externa en una posició més endarrera, però la societat estira i estira i la manté allí, en primera línia.

El benestar que ens aporten les petites coses, moments, instants,..., contribueixen a la plenitud i a moments de felicitat, i costa tant d'aprendre a retrobar-los com quan som bebès! La societat ens embruta l'esperit, ens quedem adormits amb el consumisme i la bellesa efímera. És una lluita constant per tornar a l'origen. Quina paradoxa els humans.

Explosions, incomprensió

Boira, explosions emocionals i penes al món. Això em resumeix l'estat de la ment d'ara mateix. Explosions emocionals de bon matí amb la meva nena no ajuden a pronosticar un bon dia. Tinc un humor de perros* que no m'aclaro. A això s'hi sumen els desastres i desgràcies que estan passant arreu causades per la maldad de persones sense cor i m'emparralo per les parets. I la boira que ja fa dies que ens ronda no ajuda en absolut.

Sóc feble i necessito forces per poder canalitzar i reequilibrar les emocions. Sóc feble i crido dient bestieses que després me n'arrepenteixo. Afortunadament les abraçades curen i les paraules de perdó ajuden a comprendre.

Primer missatge agredolç del nou any. Pura realitat.

*no sé perquè s'atribueix el malhumor als gossos, perquè en la majoria de les ocasions sempre els veig contents!