Fa molts dies que no escric, aquest any m'he col·lapsat al tornar a la feina. No he assimilat que l'estiu i les vacances s'han acabat. M'ha costat pujar a la roda, ha sigut més dur del que em pensava. Sobretot molta mandra d'aixecar-me tant d'hora, mandra en estar tantes hores a la feina (i sort que m'agrada el que faig) i enyorança de temps lliure, de natura i de relax.
Ara ja està, em torno a sentir amb prou energia per seguir pedalant amb positivisme, de gaudir les classes, els moments complexos i lidiar amb els horaris. Ara ja està assumit. I dono gràcies per poder continuar i per fer-ho amb consciència plena. Per ser conscient de tot el que experimento als moments que surto de la zona de confort i per poder trobar estratègies per sentir-me bé.
Endavant les atxes!!!!!!!!!
