dimarts, 25 d’octubre del 2016

Dia gris d'octubre

està a punt de ploure, ahir va ploure molt i fins i tot pedregar. Estic a la feina i costa estar concentrada, perquè tinc badalls encadenats que van arribant un darrera l'altre i em fan entrar en una situació de somnolència. Em falta el cafè. Ara m'aixecaré per fer un volluto (nesspresso) i paladejar-lo amb una mica de xocolata negra.
Després em connectaré a la videoconferència i explicaré la segona part de les eines del campus virtual.
A la tarda tinc lliure per estar amb la reina del meu cor. I d'aquí 4 dies ens escaparem els 3 d'excursió.
Aix aquest temps de tardor que es fa costa amunt....

dijous, 13 d’octubre del 2016

i ja van 3 dents!!

Ahir li va caure la 3a dent! i sort, perquè no té lloc per sortir la del centre de baix (la 2a que li va caure) i ara el problema serà per sortir aquesta que li acaba de caure,..., aix a veure què passarà. De moment esperarem que passi el dentista pel cole, que està previst que durant l'octubre els farà una visita i arran d'aquí ens mourem. No sé pas la capacitat de creixement ràpid de la mandíbula,..., però necessitaria una acceleració per fer lloc...

dilluns, 10 d’octubre del 2016

Trobades familiars

Ahir aprofitant que era la Festa Major del poble vam reunir-nos amb la família i vam passar unes hores molt bones. Gràcies als meus pares que ens van aplegar al voltant de la taula de casa seva i es van encarregar del dinar vam poder gaudir d'una estona fantàstica. Aquest caliu familiar reconforta i et fa sentir estimat. 
I així em sento avui, amb prou forces per continuar endavant amb bon humor i energia. Tinc un raconet al meu interior on aquests records tan bons estan ben guardats i són el meu coixí per arraulir-me i sentir aquest benestar.

dimecres, 5 d’octubre del 2016

Octubre

i a ple rendiment, és el període de l'any que més feina i obligacions tinc. Les classes m'absorveixen el temps i les energies i cada any dic que reduiré les hores i que fins i tot les deixaré, però no en sóc capaç. És una sensació de patiment i de benestar que em recorda al running. Fa mandra fer-ho i mentre ho fas pateixes, però després tens un sentiment de benestar, de feina feta. 
Aquest curs acadèmic m'ha costat agafar el ritme. De fet, als 3 ens ha costat i encara estem acomplant-nos en la rutina d'horaris i obligacions. El malhumor plana a estones sobre els nostres caps com una mosca tossuda que no vol marxar. Espero que ens asserenem i tinguem prou forces per esvair aquesta irritabilitat i enfosquiment.