la pregunta: "mama que jugues amb mi?" és una qüestió que em desperta d'una banda sentiments molt positius i agradables de pensar que la meva filla em busca per jugar i compartir moments, però d'altra banda em ve una mandra mental bastant notable. I és que jugar cansa! mai m'ho hauria cregut quan, de petits, el meu germà i jo muntàvem unes pel·lícules fascinants amb els ninotets. Se'ns passaven les hores volant i sempre demanàvem més i més temps. Però d'adults la cosa canvia. Com pot cansar tant estar asseguda a la catifa i muntar un espectacle de circ amb les nines o organitzar-los un fantàstic pícnic amb la carabana de la Barbie, o fer passar una divertida tarda als Pin i Pon a la nòria i a la furgoneta de gelats? Doncs sí cansa, i molt! i fins i tot necessito un caferet per poder idear i imaginar! it's amazing!!!!
Tot i l'esforç val la pena compartir aquestes estones amb la meva princesa, són moments únics, màgics, on som còmplices del nostre mini-món màgic on tot és possible.
