Contaminació

Hi ha persones que són unes egoistes i poca-pena. Que quan estan malament contaminen i amarguen als del costat, sense importar-los amb el més mínim llençar núvols de tempesta perquè tothom estigui com ells.

He lluitat contra la foscor, però la pluja s"ha desencadenat dels meus ulls. Ara després de la tempesta hi ha ressaca i amargor al fons de l'ànima.  A veure si puc vomitar aquesta contaminació que em treu el somriure.

Felices estones nadalenques

El temps corre i corre i vola,..., i ja tornem a ser a les portes del Nadal. El temps corre i tot va canviant, millorant i també envellint..., i la nostàlgia fa toc-toc. Però afortunadament els sentiments són similars cada any i tot i que em faig gran, la meua ànima d'aquella nena que un dia vaig ser es fa escoltar més aquests dies plens de llumetes, màgia i bons desitjos.

Aquesta ànima que em fa vibrar i emocionar i mentre m'acarono les galtes amb la flonjor d'aquests dies de cotó i llana calentona. 

El millor regal és tenir a totes les persones que estimo al meu voltant i que estiguin bé. Al proper any demano que ens quedem així, junts i feliços.

I tan de bo afluixés el patiment de tantes persones del món que viuen en un infern. I augmentés l'altruisme i l'amor perquè els que tenen poder tinguin pietat dels que pateixen.

Desitjo que cadascú de nosaltres contribuïm a que el món sigui millor.

SMILE

sí, SOMRIU! En qualsevol situació si somriem les coses canvien. D'una banda experimentem més benestar a nivell individual, perquè normalment quan fem la gesticulació amb els nostres llavis i el munt de músculs de la cara i de la boca en general es belluguen, també canviem la nostra respiració fent que aquesta sigui més profunda. A moments ens oblidem gairebé de respirar, no tenim consicència del nostre cos, perquè la ment està capficada en altres coses. I, de repent, somriure ens retorna a la nostra essència, tornem a aterrissar dins del nostre ésser.

I a nivell social: somriure o no somriure, vet aquí el quit de la qüestió!! No és el mateix entrar en un establiment amb cara seriosa que fer-ho amb els llavis dibuixant un somriure. I a l'igual: entrar a qualsevol lloc i trobar-te les persones que et miren amb un somriure no té preu. 

I això és una de les coses que vull transmetre a la meva princesa, sobretot que mai s'oblidi de somriure. I aquest darrer aniversari la meva tata em va regalar les lletres de guix per configurar la paraula smile. Durant l'estiu les hem anat decorant amb la nena i voilá! ja estan finalitzades i acabades i penjades a la paret d'entrada de casa, per recordar-nos cada dia de fer més d'una vegada aquesta acció.

Segona cursa!!

doncs aquest passat diumenge hi va haver la 2a cursa i vaig córrer el recorregut curt (5 km). Em vaig superar respecte a la primera cursa en quant al temps, ja que a la primera vaig fer 32' i a la segona 31'. Estic molt contenta!!! El recorregut va ser diferent i jo estava més ben dormida i havia descansat més aquest cop que l'atre. A més, aquest diumenge passat, tot i fer fred, feia sol! i en canvi a la primera va fer un dia de boira plana que dificultava respirar.

Ara a seguir entrenant i a esperar la cursa següent, de moment de 5 km, fins el dia que em decidiré a fer una de 10 km. A veure,..., potser a l'abril a la cursa del bombers,...