Amb aquestes 3 paraules és com podria definir els dies presents d'octubre. Fins fa 4 dies ha fet molt bon temps i el cap de setmana llarg que hem passat ha estat això: observar els arbres com estan canviant de color, passejos familiars en bicicleta amb cafè i cacaolat al solet i a l'arribar a casa fer galetes per primer cop.
És una etapa de l'any força sensorial, el delit de la mirada davant d'aquestes tonalitats fantàstiques de les fulles dels arbres i de les flors, dels núvols al capvespre,..., l'absorció de les olors que arriben per tots els costats, la tardor es pot olorar i paladejar. El so de les fulles seques, dels últims grills, de mastegar els petits granets de les figues o del raïm..... Són tantes les informacions que ens arriben pels sentits i que no en som conscients perquè senzillament no en fem cas!! Viure l'encant d'aquests dies de tardor ens recorda que estem vius i que un cop més en les petites coses hi ha la felicitat i el ben estar.
Passejar en bicicleta amb els meus dos amors per dins d'aquesta natura és extasiant i reparador. Tot l'estrès dels dies feiners s'esvaeix i torna la calma, la quietud mental.
I sobre les galetes doncs van quedar tan dures com els carquinyolis, jejejejeje i tot perquè no vaig posar prou manteca.... Però aquest cap de setmana ho tornaré a provar!!!!! I tornarem a fer pastetes, a retallar formes i a emblanquir-nos amb la farina!
Bona pinta ja tenen ja,...., però s'han de mossegar amb els queixals!!!!!! jijijijijiji
