Tancament

Així és com sento que estan essent aquests dies: de tancament. No és ni a nivell emocional, ni personal, ni físic,..., sinó a nivell temporal. Estic tancant el període de temps de l'any que tinc més volum de feina, els mesos de setembre a desembre, amb moltes hores de feina i de classes. Ara el gener és mes de correccions i de posar notes i de poder tornar a aixecar el cap i mirar lluny. Torno a tenir més temps lliure per estar amb la meva petita, per poder-la anar a buscar a l'escola i, si no fa gaire fred, poder estar a la placeta dels gronxadors. A més el meu caràcter millora considerablement. Ara no tinc pressió de preparar classes, corregir activitats setmanals ni malhumor pels comportaments de certs alumnes malcarats i prepotents.

Aquest cap de setmana ha estat assolellat i hem tornat a treure les bicicletes al carrer per a fer la passejada amb cafès i cacaolat inclosos. Compartir amb els meus estones a l'aire lliure és una activitat plaentera que m'omple de pau interior i de benestar.

I també hem anat al cinema a veure Big Hero 6, i ens ha agradat força!! recomanable per anar-hi amb infants a partir de 4 anys!

cabòries

De repent va trucar a la porta i jo, pobra de mi, no sabia on posar-me. El meu petit amagatall havia estat descobert i desesperadament els meus ulls van començar a cercar i desitjar un altre raconet per arraulir-me i tancar els ulls en cerca de la pau interior.
Projectar-se en els sentiments i les emocions de les altres persones pot arribar a fer molt mal a un mateix. No entens el què passa, et sents culpable, impotent, inútil,..., i veus que la persona que estimes es fa mal a ella mateixa i pateix i no es deixa ajudar. Et tracta com si li fessis nosa. Llavors tu busques i rebusques per trobar l'alé perdut. Potser al volant del cotxe pels amants de la conducció (per exemple).
Porca misèria.

Bon any!

desitjo que sigui un any ple de pau, tranquil·litat mental i bona consciència, i molts moments de felicitat.
Aquestes Festes han sigut tendres, tranquil·les, amb bons moments i troballes, i regals, molts regals.
Ara la qüestió és: on posar tantes joguines? hem de fer reestructuracions a l'habitació de la nena. Això és el que fa més mandra, reestructurar parts d'armari per tal de donar cabuda a joguines, trencaclosques, jocs i nines. També estic pensant en comprar un petit moble amb calaixos per a endreçar. Per a mi és necessari tenir el meu entorn endreçat, no em considero una fanàtica de l'ordre, però sí que mínimament tot ha de tenir el seu lloc per a donar harmonia a l'ambient. M'agraden les coses poc carregades, simples i al lloc :-)
A veure si en aquest període de rebaixes puc trobar un moble ben bufó per a fer la feina i que sigui baratet. Ara mirant les retallades que ens han fet i els diners que hem deixat de cobrar fa ràbia, molta ràbia, perquè ens hem d'apretar el cinturó i estar-nos de coses que potser ens podríem permetre. Així que fora capricis i a estalviar.

Tal i com estan les coses millor que ens quedem com estem, contents amb el que tenim, l'amor de la filla, de la parella i de la família, això és el que omple i satisfà.