Castanyada i panellets

un any més hem fet panellets i ens han tornat a quedar boníssims. He recuperat la recepta de l'any passat i ens hem posat mans a la feina. Encara ens ha quedat farina d'ametlla i aquest cap de setmana ens hi tornarem a posar!!!! i què bons que són!!!!!!

Pujo foto!!!

i ara cap a l'escola a veure l'actuació de la castanyada!!! visca!!!

Amunt i avall

i avall i amunt i el cervell que no para de treballar, de pensar, de raonar, de recordar, d'actuar, d'explicar,... Les classes em mantenen molt activa, fins i tot a nivell físic noto com els alts nivells de pensament que porto aquestes setmanes em fan perdre pes. Quan expliquem una informació, un coneixement a altres persones estem fent uns esforços considerables i ens cansem més.
L'altre dia vaig llegir un article sobre el que suposa actualment ser professorat de les universitats i hi estic molt d'acord. A més si compagines la feina de docent amb feina de despatx, reunions, recerca i la vida personal amb fills, ja és la "monda".

Hi ha dies que acabo amb el cervell ben bé, amb sensació que el cap em pesa i que necessito dormir i dormir moltes hores per a poder digerir tot allò.

Per sort sóc feliç i aquest sentiment em dóna la força suficient per tenir energia d'anar fent i també les llargues converses amb la meva parella, un home pacient que m'escolta i em posiciona en moments de raonament i reflexió. És important compartir els sentiments per a veure les situacions amb uns altres colors que sols no véiem.