escriure/parlar amb coherència

Quan la ment té moltes idees i aquestes no respecten el torn de sortida i estan totes empenyent-se a la porta per tal que la boca o els dits les facin realitat a través del llenguatge oral i/o escrit, tot el cos experimenta unes sensacions estranyes i tenses. El cor bombeja amb el volum alt: bom-bom-bom, la respiració també accelera el ritme, les mans es tornen fredes i suoroses, la cama comença a bellugar, la boca s'asseca,..., i altres símptomes diversos. Això és el que a vegades experimento, sobretot quan el que he de plasmar són idees més "abstractes". Per exemple ara iniciem un altre projecte sobre creativitat col·laborativa, i després de capgirar l'estructura que marcarà el camí d'investigació unes quantes vegades, inicio. El següent pas és marcar els objectius, i aquí s'ha de prioritzar idees. I ja hi som, un munt de petits nuvolets estan empenyent per sortir i tinc sensació d'embús mental. Llavors, quins són els passos a seguir?
- enumerar les idees en un llistat per després rellegir-les i posar números de prioritat
- veure la viabilitat d'aquestes, si he triat les més complexes, i les reenumero
- em centro en una o dues com a molt i em torno a fer una estructura interna de treball
- si és possible estableixo un cronograma

Això seria l'inici, a partir d'aquí vaig fent, amb més o menys motivació, però sí amb la força de voluntat suficient per tirar l'estudi endavant.
La part que més m'agrada és la recollida i l'anàlisi de les dades.
La part de conclusions també és complexa. Torno a tenir la sensació que les idees es tornen a clavar cops de colze per a ser les primeres,... I no passa res,..., totes seran plasmades! quina mania en ser sempre els primers en tot!

sant Jordi

un dia de primavera ple de literatura i de roses, de càlida temperatura on la gent passeja relaxada pels carrers de ciutats i pobles pensant en algun llibre per regalar a un ésser estimat o per a ells mateixos.

Nosaltres ens hem avançat aquest any, tant de llibres com de roses, la setmana passada ens vam regalar mútuament els llibres i tinc 4 roses del jardí que ens perfumen la cuina, però avui sortirem al carrer, a passejar, a viure aquesta atmosfera típica del dia d'avui. Vull fer viure a la meva filla tota aquesta màgia surant a l'ambient.

Feliç dia a tothom!!

Després de Pasqua

han estat uns dies molt bons, he gaudit molt de la meva filla i del meu marit, he pogut carregar piles i he tingut moments de felicitat i de gran pau interior, i això, per a mi són unes bones vacances.
Hem fet moltes coses sense anar gaire lluny de casa. La millor, o la que ens ha emocionat més, és anar a veure l'espectacle del club super3. Ha estat molt emocionant i veure la nena tan contenta m'ha fet posar la pell de gallina i he pogut vibrar amb la seva alegria. Això de veure els personatges de la tele en viu i directe, cantant les cançons que tan li agraden, ha estat una experiència meravellosa.

També hem estat a la platja a dir "hola mar!" i a una zona de jocs que la nostra ciutat posa a disposició dels infants per Nadal i Setmana Santa. També hem portat la palma i hem acudit a missa de divendres sant tot intentant explicar a la petita què va viure Jesús. I hem anat a passejar amb bicicleta, i hem fet llargues dormides, i hem comprat llibres tot anticipar-nos a Sant Jordi. I ens hem fet moltes abraçades, petons i mimitos.
I vam anar a una coneguda cadena de donuts a berenar!!!!!!!!!! arghhhh!!!!! però què bons!!!!!!

Jo no he fet gaire neteja al pis, he preferit fer tot l'anterior a estar-me massa estona netejant. Cada cop pateixo menys per la neteja, faig el mínim d'higiene i la resta doncs no es veu tant,... Últimament he llegit a diferents blogs de mares que redirigeixen el temps a estar amb la família i la neteja que s'esperi i hi estic del tot d'acord. Si els vidres no es netegen tan sovint no passa res, mentre vegem les guspires de felicitat als ulls dels nostres petits, ja ens podem donar per satisfetes :-)

astènia primaveral

hi ha dies que són realment espessos i això que a Lleida ja hem deixat enrera la boira! però pel que sigui, potser també per l'astènia primaveral, o potser perquè últimament vaig cansada i no dormo les hores que necessitaria,..., o ves a saber perquè,..., doncs em sento que em costa ser creativa i vaig molt lenta fent les coses. Hi ha moments que em creo jo mateix un bucle obligant-me a fer les coses més ràpid, però el meu cos no m'ho permet i si continuo forçant, pam! ja tinc una crisi de migranya aquí. Quan hi penso em paro, poso el fre i em dic a mi mateixa: "per què estem corrent? qui ens persegueix? la feina va sortint, no ens hem de preocupar."
Crec que hi ha moments en els quals és realment necessari parar i observar-nos i escoltar-nos per poder trencar bucles viciosos que ens portin estrès i malestar.
Així que parem, respirem profundament, mirem la primavera per la finestra, fem un glop d'aigua i, si podem, fem una bona estirada muscular. Després d'aquest minut/s es veu tot una mica millor :-)

començaments d'abril

a l'inici del mes d'abril, tot i que la temperatura no acabi d'acompanyar perquè aquests dies encara fa fresca, és un moment que ja es pot dir que estem al bon temps. És un dels moments de l'any que més m'agrada i procuro fixar-me i paladejar cada dia que passa. Així com a l'hivern penso que passi ràpid el dia i la setmana perquè vingui el bon temps, ara, a l'abril, és l'inici de la recta cap a l'estiu i ara, a l'abril, començo a degustar les olors de primavera, la llum del sol fins al vespre, l'aire tebi a les galtes, els ocells fent el xiu-xiu tots esverats,..., etc. Així que cada dia procuro fixar-me en moments puntuals i així ser conscient que estic aquí, que estic viva i que estem a l'abril.