A les firetes / funfair

un món de fantasia, de llums, de somriures,..., des de ben petita que m'encanta "perdre'm" per les firetes. Em fascina el clima que s'hi crea, em sento embriagada i transportada a un món de benestar on la diversió hi està servida. Als meus 36 anys continuo sentint les papallones a l'estómac pujant a les diferents "atraccions" i estic molt contenta d'acompanyar a la meva filla i satisfeta de veure-li la carona de felicitat mentre agafada a un cavall, o dins de l'olla de la Minnie va donant tombs al tiovivo.
No puc evitar aquell somriure "tontorron" que es dibuixa a la meva cara i que quan tornem a casa encara noto les galtes amb "agulletes" d'haver-les tingut contretes pel somriure.

tarda de finals de novembre

al carrer fa fred, però a dins al despatx tenim un bon microclima que permet escriure al teclat sense que es gelin en excés els dits. Tinc tendència a tenir els dits gelats i durant els dies hivernals normalment tinc els dits ben fresquets que, inconscientment, em provoquen que teclegi a una velocitat més elevada (per allò del moviment fa que s'entri en calor). Una altra possibilitat és agafar de tant en quant la tassa de cafè calent mentre hi mullo els llavis, la llengua i em poso un glopet d'aquesta deliciosa beguda a la boca. Abans d'engolir la paladejo tot el que puc i llavors avall,...., mmmhhhh.
Per la finestra veig 2 tórtoles que s'acomoden a les branques d'un arbre que encara no ha perdut totes les fulles, i no contentes de la primera branca que s'han parat pugen més amunt, però el branquilló és massa dèbil per aguantar-les i tornen a canviar, ara més avall. Aviat obriran les llums nadalenques i de ben segur que els arbres amb bombetes estaran ben sol·licitats d'ocells que arraulits per l'escalfor de la llum dormiran plàcidament.
Avui toca tarda de feina, però al vespre quan arribo a casa i trobo les abraçades de la meva filla, m'oblido de tot. Abans de dormir llegirem contes les dos juntes al sofà i compartirem somriure, rialles, petons i mirades còmplices.