vaja, vaja que quasi fa 1 mes que no escric,..., i al moment que vaig decidir reemprendre el blog em vaig proposar entrades diàries,..., aix. Tinc la sensació que a vegades estic pujada a una roda de coses a fer que es succeeixen fins l'infinit i que si el cos físic i mental no ens marqués cansament les aniríem fent fins que potser al final no hi trobaríem cap sentit. Ja sé que ens hem d'escoltar més el nostre interior, aquella veueta que diu "para i fes el que t'agrada", però a voltes és complicat.
Avui m'agradaria copsar una vivència molt senzilla, però que m'encanta. Veureu, cada matí quan surto de casa per anar a treballar, vaig a buscar el cotxe al pàrquing del carrer de darrera i pel camí travesso una plaça amb molts arbres i en una part hi ha el darrera d'una pastisseria. Ara que encara fa bon temps el pastisser té la finestra oberta per on s'escapa aquella olor extasiant de pa i pastissos recent sortits del forn. Quan començo a percebre aquell flaire inspiro ben a fons per no deixar escapar cap partícula,..., mmmhhhhh....
