Bones vacances!

Ara que he posat el títol d'aquesta entrada: "bones vacances" m'ha vingut al cap el que entenem per "bones" i per "vacances". Escoltant la gent del meu entorn, reflexiono que el significat és variat. Per exemple, tinc un cosí que se n'anirà d'excursió al Montblanc i n'està encantat, un altre, en canvi, prefereix anar amb la seva dona i el seu fill de 2 anys en una autocaravana a rodar món. Nosaltres, per part nostra, preferim el mar i la platja. Serà el quart any que anem al mateix hotel i n'estem molt contents. La nostra filla l'estiu passat va disfrutar molt i espero que aquest estiu també s'ho passi tant bé.
Per a mi tenir "bones vacances" significa primerament que tothom del meu entorn estigui bé, que més o menys les coses rutllin i dins d'aquesta tranquil·litat rutinària, poder gaudir de la meva petita família (el meu home i la meva filla). No demano gaires coses, només aquesta calma per a poder respirar, escoltar l'entorn, escoltar-me a mi mateixa i gaudir dels petits moments. En segon lloc si dins d'aquesta atmosfera puc llegir un bon llibre, fer un beure amb les amigues que no ens veiem el que voldríem, pintar quadres i aquarel·les, passejar amb la bicicleta, etc,..., doncs és perfecte.
Sense anar més lluny ahir al vespre hi havia lluna plena i just abans d'anar a dormir vaig sortir al jardí. La nena ja dormia i el meu home estava al despatx jugant a escacs. En aquella quietud d'una nit d'estiu, amb la lluna il·luminant els racons més amagats, vaig poder abraçar un moment de pau interior brutal.
Així doncs, unes "bones vacances" són un cúmul d'aquestes vivències petites i alhora tan grans i riques.

a les portes de les vacances...!!!

Just em queda 1 dia per començar les vacances i aquesta espera és taaan dolça!!!! Tot i que estic acabant de deixar les coses de la feina tancades o encarrilades, dins del meu caparró vaig pensant: 1 mes de festaaaa!!!! podré disfrutar de la meva nena i el meu home, de la platja i de la piscina, de l'aire lliure i de l'olor d'estiu, dels vespres càlids de tranquil·litat i dels matins d'esmorzar al jardí. Quines sensacions més agradables, aquestes són les que evoco durant l'any quan hi ha mal temps i les temperatures no son gens amables. En aquelles tardes d'hivern que es fa fosc tan ràpit i jo encara sóc al despatx, llavors em venen aquests records i mmmhhhh són tan fantàstics!
Com m'estimo l'estiu i les sensacions de benestar que aquest comporta.
Sense anar més lluny m'agradaria plasmar les sensacions d'ahir a la tarda a la piscina. Feia una tarda de diumenge molt calurosa i estava amb la meva filla a la piscina quan el final d'una nuvolada va deixar anar un petit ruixat, mentre el sol continuava lluïnt. Les gotes als nostres caps estaven ben fresquetes, però els nostres cossos estaven submergits en l'aigua calentona i el soroll del plugim sobre l'aigua, les rajoles i l'herba era un petit trio de sons que acompanyaven les nostres rises.
L'experiència em va servir per explicar a la meva filla de 3 anys el procés de la pluja i com el vent de dalt dels núvols els anava empenyent i poc a poc marxaven aquells nuvolots que tan sols ens havien deixat un petit ruixat.
Això em fa reflexionar que a vegades pretenem ensenyar coses als nostres fills i busquem i remenem pel nostre cap i per l'entorn per a ser el màxim creatius, però una simple situació ens pot propocionar una experiència ben enriquidora.

em decideixo,..

a fer el primer pas de començar a omplir aquest bloc que fa tan de temps vaig crear i no tenia l'empemta suficient per omplir-lo de pensaments, reflexions i vivències.
Quan era adolescent escribia al meu diari personal, que tenia cura de tancar amb candau, tot allò que em passava pel cap, les emocions i els sentiments més profunds, les experiències viscudes i prou significatives com per merèixer ser plasmades per sempre. Ara fa molts anys que no ho faig i tenia un racó d'enyorança dolça de reempendre aquesta tasca. Penso que escriure ajuda a organitzar la ment, tot allò que ens volta pel cap ho hem de posar en fila i al sortir en forma de llenguatge ho estructurem i tot agafa el sentit que originàriament hauria de tenir.
Així doncs pretenc reemprendre la meva escriptura personal i continuar escrivint per a qui vulgui llegir-me i per a mi mateixa.