El Destí

Hi ha moments a la vida que la seqüència de fets i accions et deixa paralitzada i sense paraules. Després quan penses en la casualitat i si consideres que aquesta no existeix i que tot ve donat perquè així ha de ser, es posa la pell de gallina.

Dia d'incomunicació, res d'electricitat, tornem als inicis. Ella decideix que l'ha de veure, parlar i abraçar i va corrent per esperar-se una estona davant de casa d'ell. Ell no baixa, no surt i l'únic que pot fer és cridar al mig del carrer. La vergonya impedeix que es materialitzi el desitg de fer-ho, de cridar als 4 vents que surti el seu amor. Ella marxa amb aquell sentiment amarg de frustració i el batec del cor un pèl accelerat. La ment pensa en com contactaran i en quan es restablirà la comunicació.

Hores més tard ell arriba davant de casa d'ella. Ella no hi és, però els pares surten al carrer al moment just. Se'l troben i li diuen que els acompanyi a buscar-la a l'entrenament. El retrobament és tan tendre que dona sentit a l'existència de totes les coses. Sense paraules. El destí, la vida i l'AMOR.  

Despertars de primavera

Ja som a l'abril!!! és com si em despertés d'un llarg somni, o també podria ser que em posés en un somni, no ho tinc clar. Aquests mesos han passat coses que m'han fet replantejar sentiments existents i sorgir-ne d'altres que no sabia ni que els podia sentir.

Vull pensar que el meu interior floreix com aquesta natura que cada dia està més esplendorosa, més engalanada. Comença la nova vida i amb ella una profunda transformació. A millor sis plau. Sempre a millor, a ser més sàvia, a trobar la serenitat interior, sis plau univers.

Viatge filla-mare

Hem tornat les dos a Madrid i han sigut 3 dies de regal per la nostra relació, pel nostre vincle. Moltes gràcies filla per regalar-me tots aquests minuts i hores, plenes de somriures, de complicitat, d'abraçades i "atxutxons". Hem tornat a arribar a uns nivells d'harmonia de les nostres ànimes gairebé tan sublim com quan et tenia al ventre. Vull que sempre tinguis present que davant de qualsevol entrebanc de la vida, sempre pots tornar a mi i simptonitzarem les ànimesi l'energia del nostre amor.

Alimentant records

Soc a les portes de les vacances, de marxar a la platja i només encarregar-me de viure. Paladeixo a tope aquests moments, els agafo amb les mans ben juntes com l'aigua perquè no s'escolin gaire ràpid. 

Després de sopar sortim amb les bicis i aquella sensació de la brisa templada amb el silenci del poble, la lluna i l'olor de riu i de camp és per entrar en éxtasis. A la platja les sensacions nocturnes són similars amb el canvi d'olor a mar i el so de les ones. Així alimento els records i els avivo per fer injeccions d'energia als dies grisos de l'hivern. 😊

Punt de parada

Fa dies que volia plasmar accions i esdeveniments que han tingut lloc al juny, però m'ha passat el mes en silenci. Ha sigut un mes que, com l'aigua, no l'he pogut retenir entre les mans. Moments intensos, amb les emocions a tope, altres moments de calma, d'intentar mimetitzar-me amb la natura, de fusionar-me amb el cel.

Va passar el meu cumple amb una vetllada sorpresa al vespre, arribant de fer ioga a la Seu Vella em vaig trobar a tota la família esperant. El millor regal. Després d'un dia que em va presentar moments terribles, va acabar bé. Llàgrimes i somriures.

Ara fa dies que som al poble, hem tornat a recuperar els moments de bici nocturna, la pau i la lentitud dels minuts. L'objectiu de l'estiu: exprimir els segons, amb consciència, amb calma, amb plenitud. 

Parlo sense stop

Últimament tinc la sensació que he parlat pels descosits, sí sí, cosa que mai l'havia tingut. Com més gran em faig més parlo, què curiós oi? 😮 Explico informació de qualsevol tema sense aturar-me, lligant finals d'idees o d'esdeveniments amb uns altres sense parar... I me'n dono compte després de la conversa amb les altres persones. Reflexiono i em dic: "vaya pallisa els has fotut!" Això ho faig amb tot tipus de gent (amigues, familiars, companys de feina, botigueres, persones del gimnàs...) i amb tot tipus d'informació (esdeveniments, idees, notícies, sensacions....) Em sento com una aixeta que obre i la informació brolla 😳 La pregunta reflexiva és: "Això és bo?" 

Excursió a terra de dinosaures

Vam fer una excursió molt bonica amb la família, vam passar una estona genial mentre visitàvem la terra dels dinosaures i després vam dinar plegats vora el llac. Aquests moments de qualitat, de sintonia amb la família són per guardar millor que la joia més preuada del món. Aquestes estones són la FELICITAT així amb majúscules. Vull tatuar-me aquesta informació a la memòria episòdica de llarg termini per tal que sempre pugui recuperar-la i reviure el moment.

Gràcies vida, moltes gràcies per aquestes experiències.